No vagis fent gala d'això pel Grêmio i per la Casa Havanesa!

Els minuts corrien i l'estadi Arena do Grêmio s'impacientava.

Aquí, al costat d'aquest Grêmio, a dues passes del Chiado, és massa accessible als importuns.

Van fer mitja volta i van tornar al Grêmio.

Davant el Grêmio va superar la de la semifinal, tot i que va mantenir la falta de gol.

Maleint Ega, va entrar al Grêmio.

Des de la seva gesta al Grêmio, quan el raquític, esglaiat, havia emmudit davant d'ell, Dâmaso s'anava tornant feroç.

Ja se sabia al Grêmio, al Chiado, per tot arreu, que havia estat expulsat de la casa dels Cohen.

Al Grêmio havia sentit un alferes de llancers parlar d'ella, preguntar qui era, perquè se la trobava tots els dies.

I la petita Lisboa que viu entre el Grêmio i la Casa Havanesa es complaïa a "enterrar" Ega.

El Grêmio volia fer caixa amb el seu principal, i gairebé únic, producte d'exportació, per equilibrar el seu balanç financer.

I tot això ho va escampant pel Grêmio, per la Casa Havanesa, amb detalls maldestres, al·ludint sempre al tema dels diners.

Ara que allò anava tan bé amb el maniàtic al Brasil i ella allà, a mà, a dos passes del Grêmio...!